►Benvinguts sigueu tots, al recer de l'exini mestre d'obres, el gran BARÓ d'ESCORNALBOU, molt ben reconegut en aquesta gentil contrada.◄

dilluns, 11 de desembre de 2017

Arquigrames pseudourbans, 4

Els masos senyorials de la zona de la Munta-i-Baixa de Reus.
 
A l'espai conegut com la Munta i Baixa, zona avui completament dins de la ciutat de Reus, es troben tres masos d'estiueig que a començament del segle XX es van construir a la ciutat. Aquest indret de Reus, antigament havia acollit moltes residències d’estiu de les famílies de la ciutat. Té aquest nom perquè el 1864, l'ajuntament va començar l'obra de conducció cap a la riera de l'Abeurada de les aigües de diferents torrents del nord de la vila, acumulant pedres i terra que feien un crestall ample. El camí hi passava pel damunt, fent una pujada i una baixada, prop del traçat ferroviari actual.


Pràcticament un al costat de l'altre, trobem el mas Miarnau, el mas Sabater i més avall el mas Llevat. En altres entrades anteriors del blog, ja us vaig mostrar imatges del Mas Miarnau i també del Mas Sabater, avui ens centrarem en la propietat més al sud de les tres i potser la menys visitada, doncs és de propietat particular i resta tancada al públic. Admirem el bonic Mas Llevat.
 
https://www.google.es/maps/place/Mas+Miarnau+(Reus)/@41.1631503,1.1095746,17z/data=!3m1!4b1!4m5!3m4!1s0x12a151198f75ceed:0x6175d4f1215a6040!8m2!3d41.1631503!4d1.1117633?hl=ca
 
El noucentisme local al MAS LLEVAT popularment conegut com a MAS DEL RAJOLER
 
Aquest antic maset d’estiu envoltat d’un bonic jardí, actualment acull una residència privada per a la gent gran anomenada Sant Jaume. Fou obra de Domènech Sugranyes i Gras per encàrrec de l'adinerat Josep Llevat i Sotorra, propietari del forn de rajoles Llevat i altres negocis de tota mena.


D’estil noucentista, el mas va ser bastit el 1924. El genial arquitecte reusenc estava construint al mateix temps el xalet Loperena de la vila de Salou, amb el qual comparteix algunes analogies. Es tracta d'un edifici aïllat de planta baixa i dos pisos de volum purament cúbic i cobert amb una teulada a quatre aigües amb teules de ceràmica vidriada, que es perllonga en un voladís perimetral, amb les quadre façanes decorades amb rics esgrafiats que representen, entre altres motius, garlandes i pèrgoles sobre columnes salomòniques. Luxe amb un cert regust clàssic.


L'accés principal a l'edifici és protegit per un petit rafal d'obra vista, comú en altres obres del mateix arquitecte. Deixeble, amic i col·laborador de Gaudí, a l'interior del mas, Sugranyes reprodueix la peculiar tècnica gaudiniana dels sostres amb combinacions de volta catalana que neixen al porxo de la colònia Güell. També al pòrtic d'entrada del mas, el treball magistral del maó a les columnes, que Gaudí va experimentar encertadament a les Teresianes de Barcelona.


Part del mobiliari original es conserva, a l'igual que les pintures dels sostres del vestíbul i del menjador. Aquesta obra és un exemple de l'adopció del nou estil noucentista per part de l'arquitecte, deixant de banda les formes modernistes, amb un repertori noucentista ben evident com són els esgrafiats de les façanes i els muntants de la reixa d'accés, fets per columnes dòriques. Una construcció espectacular, potser una mica oblidada, degut al seu us privat com a geriàtric.
Més informació a: http://www.reus.cat/mas-llevat
 


divendres, 1 de desembre de 2017

Ramon Sabatés, artista gràfic

En un intent de recuperar la memòria històrica i fer una mica de justícia a totes les persones una mica oblidades, que d'alguna o altra manera van contribuir amb el seu talent, a fer gran la llegenda EXIN, encetem una tongada de posts de caire biogràfic. Comencem amb un emblemàtic dibuixant que va guarnir els envasos d'aquells entranyables joguets de la casa EXIN en les dues primeres dècades de vida, els allunyats cinquanta i seixanta. Amb tota l'admiració cap el mestre Sabatés.

    
 
Ramon Sabatés i Massanell, conegut professionalment com a Sabatés va néixer a Llinars del Vallès el 1915, però va viure a Barcelona, al carrer Verdi, i va estudiar a La Salle de Gràcia.  
Va fer la carrera de Pèrit Mecànic però ben aviat es va adonar que la seva afició principal era el dibuix, sobretot de temàtica còmica. Va visitar editorials i l’any 1930, quan només tenia 15 anys, li van admetre un dibuix a Cholito i li van dir que portés més material i que li donarien 3 duros al mes (15 pessetes). També li van admetre originals en una revista que editava Ràdio Barcelona.


Ramon Sabatés i Enriqueta "Queta" Hernàez el dia del seu casament

L’any 1932 va aconseguir que uns dibuixos seus sortissin a Pocholo i a Jordi, i el 1934 va aconseguir publicar a TBO (per 5 pessetes dibuix). TBO va ser el setmanari al qual va estar lligat tota la vida.
 
          
 
La Guerra Civil va interrompre la seva activitat però, acabada aquesta, l’any 1943 es va reincorporar a TBO, activitat que alternava amb altres col·laboracions. Va fer una sèrie per Bruguera que es deia El capitán microbio i l’any 1944 va crear un personatge a Pulgarcito que es deia Sindulfo Sindetikon.

  

El 1949 va crear La familia sulfamida per a la revista Trampolin i va dibuixar Pepe el gitanillo a la publicació femenina Florita. També va publicar a Jaimito, Tío Vivo, Nicolás, Lupita i Paseo Infantil, i va col·laborar a la publicació Pocholo, editada per Santiago Vives.


Durant les dècades de 1950 i 1960 va dibuixar multitud d'historietes, cromos, portades i il·lustracions de llibres, va col·laborar a cada número de TBO i, quan La Vanguardia va començar a publicar un acudit diari, ell va ser l'encarregat de fer-lo.

  

Va ser l'encarregat de les il·lustracions de moltes caixes dels joguets Exin. També va contribuir a la popularització d'alguns productes estrella Exin, amb les seves creacions artístiques. En la dècada dels cinquanta i seixanta es van crear unes joguines molt curioses que amb les il·lustracions del gran Sabatés a la caixa resultaven irresistibles. Totes es poden veure signades en algun racó de la tapa.
 
 
Des dels anys 60 Sabatés dibuixava una secció que s'havia fet famosa i que es titulava Los grandes inventos del TBO, que figurava que eren ideats per un savi danès, anomenat Professor Franz de Copenhague i que havia estat fruit de la imaginació de Joaquim Buïgas. Aquesta secció ja havia passat per les mans d'onze dibuixants quan li van encarregar a Sabatés. Primerament li passaven els guions i ell s'havia de limitar a dibuixar els invents.



Més endavant, quan els directors van veure els seus propis guions, li van donar llibertat absoluta i Sabatés va crear els que serien, segurament, els invents més sofisticats, humorístics i inútils de tots els temps. La maquinària sempre era molt complicada encara que només servia per aconseguir objectius molt senzills, per exemple partir un pinyó.


Val la pena destacar-ne uns quants amb els seus títols, tan originals com els mateixos dibuixos: Monedas cuadradas para evitar que rueden y se pierdan, Túnel de lavado para lavar niños, Sistema para aparcar delante de casa, Plataforma accionada por gallinas para subir el coche a casa, etc...

  
 
L’any 1989 va dibuixar a El Periódico de Catalunya, a la revista Montsalvat, on hi publicava paròdies de cantants d'òpera, i també va col·laborar a la cadena de televisió catalana TV3. També va dibuixar per a Ediciones Toray i per a les editorials italianes Malepieri i AMZ.

Bonic estoig d'ARQUITECTURA EXIN, predecessor dels Exin Castillos, obra del mestre Sabatés

Sabatés, malgrat la seva intensa vida de dibuixant d'èxit, va morir el 2003, en una residència de Sant Just Desvern, on vivia amb la seva dona Enriqueta Hernáez, absolutament arruïnat. El matrimoni havia tingut una única filla, Maria, que també dibuixava i que havia mort als 43 anys.


Ediciones B, del Grupo Z, ha estat reeditant des de 1988 obres d'ell i d'altres dibuixants, pel que sembla sense retribuir de manera adequada als autors. Son una colla de pocavergonyes.

 

Memòria eterna pel gran mestre Sabatés i el seu gran enginy creatiu. (26/10/1915 - 10/01/2003)
Més informació sobre Sabatés a la VIQUIPÈDIA i també a l'HUMORISTAN
Dades biogràfiques i de la seva obra a TEBEOSFERA o a la ENCICLOPÈDIA CATALANA
Entrevista a la seva vídua Enriqueta Hernàez a UNA VIDA INVENTANDO


El Baró d'Escornalbou us recomana:


El Baró d'Escornalbou us ofereix els millors complements per embellir les vostres construccions. En format digital i totalment de franc. Podeu demanar els articles que necessiteu sense cap limitació. Envieu un correu electrònic a barodescornalbou@gmail.com i us els faré arribar sense recança. Totes les edicions són en alta resolució i llestes per imprimir en la mida adequada.

EDICIONS DIGITALS:

⏩ Assortit de banderes EXIN CASTILLOS
Recull de 24 planes en PDF amb més de 360 banderes de tota mena, per decorar el castell.
Imprimibles en escala Exin Castillos i molt fàcils de manipular.


⏩ Banderes clàssiques EXIN CASTILLOS
Els 12 arxius JPG amb les 12 banderes clàssiques Exin Castillos d'ELB i de PDJ.
Format fotogràfic en alta resolució amb les recreacions de les entranyables banderetes.


⏩ Banderes històriques europees EXIN CASTILLOS
Document en PDF amb un recull de 26 banderes de diverses nacions de la vella Europa.
Molt fàcils de manipular i preparades per imprimir en escala Exin Castillos.



...i properament disposarem de molts més arxius per oferir-vos a EXINCAT.
http://exincat.blogspot.com
No busqueu EXINCAT a les xarxes socials.
EXINCAT només el teniu a: exincat.blogspot.com
https://www.google.cat
EXINCAT fa servir cookies de Google per oferir els serveis, personalitzar els anuncis i analitzar el trànsit.
Google rep informació sobre com utilitzes el lloc. En navegar-hi, acceptes els cookies i l'ús que en fem.
Cliqueu per obtenir més informació sobre privadesa i condicions a Google cookies.
https://www.google.es/chrome/browser/desktop/