►Benvinguts sigueu tots, al recer de l'exini mestre d'obres, el gran BARÓ d'ESCORNALBOU, molt ben reconegut en aquesta gentil contrada.◄

dimecres, 21 de febrer de 2018

Autòcton i elegant merlet català

El merlet català és un merlet escalonat, és a dir, que té un perfil lateral amb un mínim de dos esglaons abans de la dent superior, tots de la mateixa alçada i amplada que la dent superior. La separació entre els merlets pot ser de l'amplada d'un escaló o poden arribar a estar més separats. La majoria dels edificis amb aquesta mena de merlet són dels segles XIV i XV o es tracta d'edificis més antics amb els merlets afegits en aquesta època. On apareix més aquest merlet és a Catalunya i a Mallorca. N'hi ha alguns exemplars a les seves zones d'influència (Aragó i Sicília).
 

El merlet escalonat català té una variant amb una espitllera situada al mig al castell de Montesquiu, a les torres de Daroca a l'Aragò, o al campanar de l'església parroquial de Pollença a Mallorca.

A dalt Montesquiu - a sota Daroca
 
En els més moderns, pot haver-hi una tronera (torre de Begur). Una altra variant té la dent superior amb punt d'ametlla o una mica arrodonida, (castell de Calonge).

A dalt Begur - a sota Calonge

Els merlets catalans poden tenir els escalons curts i els merlets estar prou separats (Montesquiu). Són exemples de gran separació entre els merlets els de la Pia Almoina de Girona, del Palau Reial de Vilafranca i els de Sant Pere de Roda, indicant una funció decorativa.
 
 A dalt Girona - a sota Vilafranca del Penedès
 
Una aplicació decorativa del merlet català es troba en palaus (Palau de la Generalitat, Palau Reial de Vilafranca) i en campanars (Santa Maria de Castelló d'Empúries; Sant Martí del Canigó).

 A dalt Canigó - a sota Empúries

En alguns campanars es tracta d'un afegit posterior d'època gòtica damunt un edifici anterior romànic (catedral de la Seu d'Urgell, monestir de Ripoll).

 A dalt Ripoll - a sota La Seu d'Urgell

Hi ha casos de combinació del merlet escalonat als cantons amb el rectangular al mig del pany (Santa Eulàlia d'Elna). En alguns casos de campanar es troba la combinació de la piràmide, típica dels campanars pirinencs, amb els merlets, com a Sant Julià de Fou, on hi ha un merlet central i mig a cada cantó, tots grossos i de quatre escalons.

 A dalt Elna - a sota Sant Julià de Fou

L'origen català d'aquest merlet es demostra per l'alta freqüència a Catalunya i per la difusió només per la Mediterrània catalana. N'hi ha una mostra a les torres d'un portal de la murada de Daroca (Aragó), però només amb un escaló, i a Sicília (Palau Ciampaoli, Taormina).

 A dalt Daroca - a sota Ciampaoli
 
La identificació d'aquest merlet amb la cultura catalana es fa palesa en el seu afegit en la restauració d'edificis amb un gran simbolisme nacional, com les torres del monestir de Ripoll, malgrat l'anacronisme de mesclar modernament elements romànics i gòtics. A banda de la Llotja de Barcelona, d'on desaparegueren amb la darrera reforma, a Catalunya aquest merlet escalonat es troba encara, amb funció defensiva, a les Drassanes Reials de Barcelona (s. XIV), als castells de Montesquiu, o de Montserrat (Altafulla).

 A dalt Barcelona - a sota Altafulla

La funció clarament defensiva, la trobem als castells de Calonge o al de Rodonyà (Alt Camp); a les torres de Begur, de Santa Coloma de Queralt, de Sant Mateu de Bages i de Claramunt; al monestir fortificat de Sant Pere de Roda; i a l'església de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona).

 A dalt Rodonyà- a sota Santa Coloma de Queralt

Semblant funció de defensa es veu als campanars de l'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries, de la catedral de la Seu d'Urgell, el monestir de Ripoll (merlets restaurats, tal volta afegits), Sant Julià de Fou; i a l'edifici civil de la Pia Almoina de Girona (s. XIV). D'època més moderna cal esmentar la torre del castell de Montjuïc (Barcelona).

A dalt Castell de Montjuic

Amb funció decorativa, es troba al coronament i a les torres de la part de la façana del Palau de la Generalitat del carrer del Bisbe a Barcelona, obra de començament del segle XV de Marc Safont. A Mallorca es troba documentat plàsticament a la vista de la ciutat medieval del retaule de Sant Jordi de Pere Niçard, només a les torres (cases d'esbarjo) de fora de la ciutat. Hi ha també aquests merlets a la torre de Senyals i a la de Paraires de Portopí (Palma) (a la segona, tal volta són afegitons d'una restauració moderna). I hi ha els principals exemplars de merlets catalans, que són a la Llotja dels Mercaders de Palma. La presència d'aquest element militar en la llotja de contractació s'explica perquè s'inspirà en els de la Llotja de Barcelona i perquè la façana de migjorn de la Llotja de Palma formava part de la muralla de la ciutat i per això algunes vegades hagué de fortificar els finestrals, en una mateixa localització davant la mar que la Llotja de Barcelona.

 A dalt Llotja de Palma - a sota Torre de Senyals de Portopí
 
A Mallorca, el model de la Llotja i de les torres de Portopí ha estat molt seguit modernament. El principal exemple és el castell neogòtic de Bendinat i els coronaments de les esglésies de Sant Felip Neri (existent ja a la darreria del segle XIX) i Santa Creu de Palma (en aquest cas, afegit de la darrera reforma que demostra el prestigi d'aquest merlet). Fora de la ciutat cal citar la torre de Son Mas (Andratx) i el campanar de la parròquia de Pollença. L'ús arriba als molins d'aigua del Pla de Sant Jordi i, encara més modernament, a les casetes de transformadors elèctrics.

A dalt Bendinat - a sota Pollença
 
El merlet escalonat es troba esporàdicament fora dels Països Catalans i la seva zona d'influència, i sense cap relació, com en un dels portals de la Ciutat Prohibida de Pequín, només amb un escaló. També són escalonats els merlets assirians de la Porta d'Ishtar de Babilònia, amb els escalons molt estrets, i els dels castellets de fang de l'interior de l'Atles, però en aquest cas es tracta només de cantoneres escalonades (Dades, Mgun) o cantoneres combinades amb merlets entre les cantoneres, tots només d'un escaló (Ouarzazate, pre-Sàhara).

 A dalt Babilònia - a sota Córdoba
 
💧 Text recopilat de la Viquipèdia en català: MERLET CATALÀ
💧 Galeria amb més de 40 edificacions a: MERLETS CATALANS EN L'ARQUITECTURA

💧 Merlets catalans en 3D, arxius lliures format STL a:  https://www.thingiverse.com/JJNiko/designs
💧 Cliqueu qualsevol imatge per ampliar la selecció dels merlets catalans.
💧 Comuniqueu qualsevol informació que pugui enriquir el nostre recull de merlets. Gràcies.

Post dedicat al company dissenyador JUAN CARCEL d'Alboraia al País Valencià
  

diumenge, 11 de febrer de 2018

Present de les impressores 3D

La nostra afecció constructiva està desfermada. Peces tradicionals ELB, assortides de PDJ, les magnífiques NG, enginy brico a tot ritme i... per acabar-ho d'adobar tot, les peces 3D que ens aporten solucions creatives i possibilitats infinites. Benvinguda sigui la tècnica del segle XXI.
 
      
 
A partir dels arxius creats pels millors artistes exinistes, podem imprimir online les peces que vulguem a bon preu. Us recomano alguns enllaços per aconseguir els arxius STL. En el blogroll de l'esquerra hi ha una bona colla de creadors i altres links relacionats amb aquest món del 3D.

        
 
Els amics de New Generation, també tenen un catàleg fabulós, que a mi m'ha solucionat la vida. Una altra alternativa és adquirir una impressora i fer maldats a casa nostra. Però quina mena de tecnologia és la més adequada per crear les nostres peces més subtils i de bona presència ???

 
Les diferents tecnologies existents ara mateix, són complementàries i cadascuna aporta alguna cosa diferent. Podem classificar les menes distintes d'impressores que hi ha al nostre abast:

                                             ★   Extrusió      (Deposició de material)
                                             ★   Resina      (Foto-polimeració)
                                             ★   Pols      (Popularment Powder)

Hi ha alguna altra mena de tecnologia de caire industrial o massiu, que deixem de banda doncs es tracta de sistemes molt complexos de grans dimensions i amb uns preus prohibitius.
 
 
Una breu descripció dels tres sistemes que ens interessen, ens aclariran una mica el tema. Abans de fer una despesa de certa importància convé tenir suficient informació i valorar possibilitats.

La tècnica fonamental es basa en la fabricació additiva i consisteix en la creació d'objectes superposant capes de material, en contrast amb les tecnologies subtractives utilitzades en la fabricació tradicional, les quals obtenen els objectes desbastant un bloc de material.
 

La impressores per extrusió són les més comunes i possiblement si hem vist una impressora 3D serà d'aquest tipus. Són conegudes en la comunitat d'impressió 3D com FFF, fabricació per filament fos. Encara que és possible que també hagis sentit FDM, modelat per deposició fosa. El funcionament és molt senzill, un filtre treu material per anar creant les capes. Aquestes impressores d'escriptori són ideals per tenir a casa. Fàcils de manipular, lleugeres i preparades per imprimir una catedral.

 
Les impressores FFF són les més econòmiques. No només a l'hora de comprar la màquina sinó també el manteniment i els consumibles. Funcionen amb tot tipus de termoplàstics, plàstics que després de fondre tornen a endurir-se. S'utilitzen rodets de filament o bobines on el preu del material és molt barat. Es poden disposar molts colors i avui en dia el seu us està força normalitzat.

Aquest tipus d'impressores s'utilitzen tant per a ús personal com en petites i grans empreses. Existeixen impressores de totes les grandàries però les més comunes són impressores per fer objectes que càpiguen en el palmell d'una mà. Les peces tenen un acabat on s'aprecia que l'objecte s'ha fabricat per capes. La seva mecànica és semblant a la d'una mànega de pastisseria.
 
      
 
Aquestes impressores són perfectes per a prototips o peces que no necessitin una estètica molt alta. Per fer peces funcionals, com a peces de recanvi, es poden aplicar tractaments per millorar l'estètica.
 
 
La resolució ve donada per diferents factors. La precisió dels moviments que pot realitzar la impressora i el grossor del traç que pot executar. En la precisió dels moviments es diferencia entre l'altura mínima de capa i els eixos del traçat tridimensional de la peça impresa.
 

Les impressores que funcionen a força de resina cada vegada s'estan tornant més populars. S'utilitzen tant per a ús personal com a petites i grans empreses. Per crear les capes utilitzen resina fotosensible. Aquesta resina es guareix (endureix) amb un tipus de llum determinada, normalment ultraviolada. En comptes d'anar dipositant material per fer les capes, s'emet llum sobre la resina per endurir-la. Existeixen tres tipus d'impressores: SLA, DLP i CDLP. Aquestes impressores d'escriptori són ideals per tenir a casa i penso que podrien esdevenir les millors per fer peces pel nostre arsenal.

 
Les impressores de resina són una mica més cares que les impressores de FFF. Aquestes resines foto-polimèriques permeten donar major precisió. Per poder veure les capes cal utilitzar lupes d'augment o microscopis. Els consumibles són una mica més cars que en les impressores FFF. Depèn del tipus de resina que es vol utilitzar: normal, flexible, incinerable o bio-compatible. És ideal per a fer joies, pròtesis o per les peces a escala dels maquetistes i exinistes creatius.

 
La resolució ve donada per diferents factors. La precisió del moviment dels eixos i el grossor del traç que pot realitzar.  Per exemple, si és una impressora SLA dependrà del grossor del làser i si és DLP dependrà de la resolució de la imatge. En la precisió del moviment s'identifica només l'altura mínima de capa.  En aquest tipus d'impressores és molt important el seu manteniment i bon us.


Les impressores que funcionen a força de pols s'utilitzen en el sector industrial. En general són màquines molt més grans i cares que les altres. Aquestes impressores funcionen de forma semblant a les de resina, però en comptes de guarir la resina, fonen la pols per fer les capes.

     

Existeixen molts tipus d'impressores que funcionen a força de pols que es basen en diferents principis. Hi ha impressores que degoten químics perquè la pols s'integri. Hi ha unes altres que utilitzen energia física com un làser o fins i tot la combinació de química i física. Però la finalitat és la mateixa, transformar aquesta pols en un objecte. Els grans avantatges d'aquesta tecnologia són que pot imprimir en diferents materials i no haver d'imprimir estructures de suport.

      
 
Aquesta impressora s'utilitza més a nivell industrial. Existeixen empreses que ofereixen el servei d'impressió i així podem aprofitar els avantatges d'aquest tipus d'impressores. Per equipar el nostre racó de creació, hem de valorar sobretot les impressores d'extrusió i de resina.
 
 
La impressió 3D està en constant evolució. Sempre s'està buscant aplicar altres tècniques per utilitzar diferents materials. Per exemple hi ha un tipus d'impressora que funciona com un soldador. La impressora fa soldadures una damunt d'una altra fins a aconseguir un objecte. També existeix una impressora 3D que funciona a força de paper. La impressora acoloreix i retalla el paper per després anar enganxant un paper damunt de l'altre.

 
En definitiva, existeixen molts tipus d'impressores però totes parteixen del mateix principi. Anar unint capes una damunt de les altres. Cada impressora té les seves coses bones i coses dolentes. Es pot imprimir en plàstics, ceràmiques, metalls o fins i tot paper. Unes són assequibles i unes altres exageradament cares. Per la nostra particular dèria, entre extrusió i resina ens podem apariar.


Els materials més adequats per crear arsenal exinista son aquests dos:

                            ABS (Acrylonitrile Butadiene Styrene)
És un derivat del petroli que fon entre 200 i 215ºC aproximadament. És flexible (fins a cert punt), dur i resisteix altes temperatures. És apte per a la fabricació d'envasos d'aliments, també amb ell es fan les peces de Lego i de molts electrodomèstics. Es dissol en acetona, el que permet un acabat "polit" posterior mitjançant tècniques amb els vapors i també es pot pintar posteriorment. Les peces Exin Castillos bàsiques que ens ofereix NG, estan fetes en aquest material.
                            PLA (PolyLactic Acid, Àcid Poliláctic)
És un termoplàstic d'origen natural que fon entre 185 i 200ºC. És menys flexible que l'ABS, però no desprèn gasos perjudicials en sortir de l'extrusor fos (a diferència de l'ABS). És el material recomanat per començar en la impressió 3D i per a objectes que no hagin de patir molts esforços. Les peces 3D que comercialitza NG, son generalment fetes amb aquesta varietat plàstica.


Amb tota aquesta informació sobre l'univers 3D la vostra elecció està en molt bones mans. Dependrà més aviat de la disposició pressupostària. Com sempre, els calers ho acaben espatllant tot.
 

El Baró s'ha tornat boig !!!! Llença la casa per la finestra i us ho dona tot, tot i tot... !!!!


El Baró d'Escornalbou us ofereix els millors complements per embellir les vostres construccions. En format digital i totalment de franc. Podeu descarregar les edicions clicant els botons:

https://exincat.blogspot.com.es/p/exingraf.html https://exincat.blogspot.com.es/p/exingraf.html https://exincat.blogspot.com.es/p/exingraf.html

Un grapat de material per les nostres construccions Exin Castillos. Més de 2000 escuts diferents, més de 1900 banderes assortides, etc... El Baró d'Escornalbou està treballant com un boig i aviat tindrem encara més referències interessants al vostre abast. Podeu fer una ullada a totes les edicions digitals, clicant la pestanya superior EXINGRAF del blog.

https://exincat.blogspot.com.es/p/exingraf.html







http://exincat.blogspot.com
No busqueu EXINCAT a les xarxes socials.
EXINCAT només el teniu a: exincat.blogspot.com
https://www.google.cat
EXINCAT fa servir cookies de Google per oferir els serveis, personalitzar els anuncis i analitzar el trànsit.
Google rep informació sobre com utilitzes el lloc. En navegar-hi, acceptes els cookies i l'ús que en fem.
Cliqueu per obtenir més informació sobre privadesa i condicions a Google cookies.
https://www.google.es/chrome/browser/desktop/